Tinc un enfilall de mots blaus
guarnint l'espai que amaga un poema,
la veu que suara ens serva d'envilir
el temps que degota entre dits de pedra.
Anguniosament hi aboco l'ànima
esbalaïda pel pes de l'ofrena:
lleuger es configura l'instant del desig,
tristament feixuc el dol de la pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada