Entrar en bucle

Em passo hores amb els dits sobre les tecles intentant crear històries que tinguin un punt d'humor i resulta que no cal inventar res. La vida sovint ens ofereix moments hilarants i només cal una llibreta i prendre quatre apunts. El que detallo a continuació és absolutament VERÍDIC, una trobada de fa set o vuit anys.

Entrar en bucle

Servidora de vostès, pel carrer, de compres i pensant en les meves coses. De sobte, una senyora a qui —ho juro— no conec absolutament de res se'm tira a sobre i m'abraça amb un somriure d'orella a orella:
—Nena! Què tal, maca? Quant de temps sense veure’t!
Jo penso que sí, que efectivament deu fer molt de temps, perquè ni punyetera idea, però, com que a més de molt despistada estic molt ben educada, li segueixo la veta per si de cas.
—Doncs ja ho veu vostè, bé… de compres, aprofitant el bon temps.
—Quina alegria he tingut de trobar-te! I els teus pares, què fan?
(Aquí ja em sona l’alarma i començo a sospitar que, o bé em confon amb una altra persona, o bé —efectivament— fa molt temps que no ens veiem, perquè el meu pare ja fa uns quants anys que falta. Però, en fi, continuo com si res.)
—Bé, la meva mare amb les seves coses i…
—¿I el teu fill?
—Filla.
—No, el noi, el teu fill.
—És noia, tinc una filla.
—Emmm… ja, estooo… i què fa?
—Molt bé, estudiant, amb molt bones notes.
—¿I el noi?
—Noia, és una noia.
—Però també tenies un nen, ¿oi?
—Nena, és una nena.
—Ah, és clar… l’altre ja ha de ser molt més gran…

I això, senyors, és el que en informàtica es coneix com entrar en bucle.

while(true)

Esc